DIJOUS 30 D'ABRIL

Bon dia carinyetes! Com ja sabeu avui és un dia especial per a mi: és el meu aniversari!!! Si estiguéssim a l'escola us abraçaria, m'abraçaríeu, riuríem una mica i seria un dia molt divertit. Però tot i que avui això no ho puc tenir, us tinc al cor i esteu amb mi encara que sigui a la distància. Passaré el dia amb vosaltres per la red i amb la meva família. No serà una gran celebració com estic acostumada però serà un bon dia perquè totes les persones que estimo: vosaltres, els meus pares, la meva germana, les mestres del cole, els meus amics de l'hospital i per suposat el Juan, la Clàudia i el Pol, estareu amb mi d'alguna manera i sóc molt feliç per tenir-vos a tots i totes.

Anem amb la penúltima historieta d'aquesta aventura tan divertida i que ens ha fet passar a tots tan bones estones. Demà divendres tot i que és festa publicaré el final de la història i alguna sorpresa.

ARACNE I ATENEA

Mentre durava la travessia vam posar-nos tots a fer geodes falses com bojos, quantes més tinguéssim millor resultaria el pla.

-Crec que ja en tenim suficients-Van dir l'Elsa i la Nayara mirant al seu voltant.

-Sí, provem doncs si el rei ens dona el fragment de medalló?-Va preguntar la Maria Ceballos.

En arribar a l'illa vam veure el castell més meravellós que mai no havíem vist, tot era daurat. No, més aviat tot era d’or!  Alguns arbres i flors eren d’or, inclús  l’aigua que brollava d’una font també ho era. Una figura tota vestida de daurat va aparèixer al nostre davant protegida per la seva guàrdia imponent: el rei Midas.

-Bon dia estrangers, què veniu a fer al meu regne?

-Ja no te’n recordes d’un amic?- Va preguntar en Barbossa adelantant-se.

-Barbossa! Ets tu? No pensava que tornaria a veure’t.- Va dir el rei amb desconfiança, no semblaven gaire amics.

-Ni jo, vell amic, ni jo- Va dir en Barbossa amb la boca petita i amb desgana.

-I què pensaves deixar-me sempre a dins del medalló?-Va enfrontar-se el Jack al Barbossa.

-Ja t’he explicat que pensava que el malefici no era de veritat! Jack, seria bo que comencessis a perdonar-me.-Va contestar-li el capità amb humiltat.

-Ho faré quan tots estiguem a caseta ben tranquil.lets.- Contestà el Jack.

-Bé, rei Midas. Necessito que em tornis el fragment de medalló.-Va demanar el capità Barbossa mirant al rei.

-Capità, capità, capità... –Digué el rei Midas somrient amb malícia-Tenim un problema. Ja saps que m’encanten les coses d’or i joies i aquest medalló és d’or. Com comprendràs tot i el que saps que em va passar per la meva avarícia, no he canviat tant, i encara tinc deliri per les coses brillants.

-Sí, ja ens ho havíem pensat. Així que t’hem portat un petit obsequi que esperem que t’agradi i et faci comprendre que necessitem el fragment del medalló.

-A veure ensenya’m que m’has portat.-Mirà el rei amb ànsia.

La Maria Garcia li va ensenyar dues de les joies que havíem fet cicle superior amb ajuda dels nens i nenes de cicle mitjà. La nena es va posar de tal forma que el sol incidís en els cristalls falsos fets de la sal tintada i aquests van lluir com si fossin els diamants més grans i bonics que mai s’havien vist.

El rei Mides va quedar meravellat amb la brillantor, i els ulls se li van agrandar amb cobdícia. Estava perdut, ja el teníem on volíem!

-Dona’ns el fragment de medalló i aquestes joies seran teves- Va dir-li la Laura amb seguretat.

- D’on les heu tret? Teniu més? Doneu-me totes les que tingueu o no hi haurà fragment!- Va cridar el rei.

- Primer: el fragment de medalló! No confiem en tu- Van afirmar l'Abril i la Paula.

-Massa intel.ligents per a mi aquests nens i nenes- Va pensar el rei.-Està bé: a la una, a les dues...

Zas! El rei va allargar la mà i nosaltres també. 
Ràpidament l'Elisabeth va agafar el medalló de la mà del rei. El rei en la seva avarícia va fer ajupir-se a tota la seva guàrdia i ell mateix per agafar molt ràpidament les meravelloses joies que els nens i nenes havien deixat a terra. Així que, quan va aixecar el cap, nosaltres havíem marxat cap al vaixell cames ajudeu-me!

Un dels soldats de la guàrdia es va acostar al rei que mirava sorprès i descol·locat la nostra fugida.

-Majestat! Mireu què m’ha passat: amb la suor de la meva mà el color de la joia s’ha perdut i en llepar-me el dit...

-Té gust de sal!! – Va dir el rei enfurismat treient-se un dit de la boca-Barbossa! Nens! Això no quedarà així! Ningú riu del rei Midas i marxa indemne! Us atraparé en algun moment, no ho dubteu. Quan menys l'espereu, allà sortiré jo i ajustarem els comptes.- Va cridar-nos picant de peus a terra encès d’ira.

Mentrestant nosaltres pujàvem a la borda del vaixell i posàvem rumb a buscar l’últim dels medallons que com acabàvem d’averiguar pel Barbossa, era a l’illa d’Aracne.

-Odio les aranyes, no m’agraden.- Va comentar la l'Aitana.

-Aquesta és especial. És simpàtica, encara que un xic vanitosa. Té un conflicte bestial amb Atenea. No es així Barbossa- Va explicar el Jack mirant-se al capità que afirmava amb el cap.

-Atenea?- Va preguntar sorpresa l'Iris.
-Sí,la deessa grega- Contestà en Jack.

Vam arribar a l’illa i certament era molt curiosa. Era bonica però la seva bellesa estava eclipsada pel que semblaven teles d’aranya que envoltaven tota l'illa. Un lament profund s’escoltava a la llunyania.

-Què és això que se sent?-Digué l'Izan demanant-nos silenci amb el dit.

-És el desconsol d’Aracne.-Va contestar en Barbossa amb tristor.-Anem cap allà.

Vam arribar a un lloc del bosc envoltat de teranyines. Aquestes les havíem d’anar apartant per poder passar. I allà, enmig d'un clar, una preciosa i enorme figura amb potes d’aranya i tors de dona plorava sense consol.

-Aracne- Va dir el Barbossa aproximant-se a ella.

-Sí! Qui és qui sap el meu nom?- Va dir l’Aracne sense deixar de plorar. -Ets tu Barbossa.- El va reconèixer- Has vingut a ajudar-me tal i com vam quedar?- Va preguntar amb impaciència- Jo et guardava el medalló i tu m’ajudaves amb Atenea.-Va recordar-li.

-Sí, Aracne. He portat ajuda. Són persones amb moltes qualitats i una d’elles és poder solucionar conflictes.-Va afirmar en Barbossa mirant-nos a la cara- Confia en nosaltres i després em donaràs el medalló, oi bonica?-Va dir el capità com si es dirigís a una nena petita.

-Sí, però primer m’ajudeu!-Digué l'Aracne desconfiant.

Missió: Resolució de conflictes

Llegeix la història de l'Aracne i després reflexiona sobre el conflicte realitzant la fitxa interactiva. Amb això hauràs passat el repte.

Pensa molt bé les respostes i reflexiona. Només cal que posis el nom per enviar-me-la. Gràcies.

La resolució de conflictes