Divendres 1 de maig-Final del projecte PIRATES DEL SERRA!-6è

Bon dia piratilles!
ENTREGA ESPECIAL AMB MOLTA IL.LUSIÓ!

Dia de festa sí, però com us vam prometre aquí teniu el final de la història dels pirates del Serra i la sorpresa que us havíem comentat.

Gaudiu del final i moltes gràcies per haver-vos engrescat tant amb la història i les proves que heu fet. 
A més heu fet que les famílies també participessin, això ens ha agradat moltíssim!

Sou uns veritables campions i campiones!

Recordeu enviar-me la foto del carnet pirata amb els "stickers" per poder-los bescanviar pel que escolliu.

...

-Ariacne, creiem que sabem l’arrel del vostre problema- Va dir la Martina.

- Anem a buscar a Atenea i solucionem d’una vegada per totes aquesta situació.-Va exclamar la en Marc.

-No cal que em crideu, hi sóc aquí. Sóc una deessa, sempre hi sóc present.- Va dir la veu de qui vam pensar que era Atenea.

La deessa se’ns va presentar amb el seu fidel mussol i les seves armes lluents.

-Per ser la deessa de la saviesa no crec que ho hagis fet gaire bé- Va dir el Jack mofant-se de la divinitat.

-No t’oblidis insignificant criatura que també ho sóc de la guerra.- Va respondre-li airada Atenea.

- El vostre conflicte deriva de l’enveja i la vanitat- Va explicar-li amb paciència la Claudia.

- Les dues creieu que sou millor l’una que l’altre i competiu per ser la més important, en comptes d’unir la vostra destresa i saviesa per fer quelcom extraordinari.-Va declarar l’Èrika.

-En comptes de lluitar, uniu-vos!-  Cridà l’Edna.

Les dues es van quedar parades i mirant-se com si fos la idea més extraordinària del món.

-Podríem fer el tapís més bonic que mai hagués existit unint les nostres habilitats!- manifestà Atenea.

-Sí, certament seria meravellós!- Afirmà Aracne.

-Per agrair-vos la vostra ajuda i per no oblidar mai la vostra lliçó els protagonistes del nostre tapís sereu vosaltres.- Va concloure la deessa.

I així les vam deixar, solucionant el seu conflicte. No ens va ser difícil que veiessin que l’enveja no és bona companyia, que qui enveja mai podrà ser feliç. Ariacne finalment va complir el seu tracte i ens va donar el fragment.

En tornar al vaixell van reunir els quatre trossos de medalló que tant d’esforç els havia costat d’aconseguir.

-          I si no funciona?- Va preguntar impacient en Pau.

-          Tinc por.- Va dir la Daniela.

-          És clar que funcionarà i la por és normal, jo també en tinc.- Va dir el Jack.

-          Jack, Barbossa, si el malefici es reverteix. No ens tornarem a veure.- Va afirmar la Valeria B trista.

-          Petits, hem viscut prou aventures per ser amics tota la vida. Em vau ajudar sense demanar res a canvi. Estaré a prop, vigilant que no prengueu mal. Serà el meu regal per a vosaltres: cuidar-vos sempre. Ens tornarem a trobar, no ho dubteu. Sabré com fer-ho.

Tots van abraçar al Jack i al Barbossa. Serien amics per sempre, com havia dit el Jack.

-          Unim els fragments del medalló! Ha arribat l’hora de tornar a casa! – Van apuntar la Valeria Q, la Clàudia, la Nadia i la Lúa ja preparades.

Les nenes van ajuntar els quatre trossos i ...de sobte la terra va tremolar als seus peus.

-Agafeu-vos les mans!- Van cridar en Marc i en Víctor.

De cop i volta l’aigua del mar es va aixecar fent-los sentir la seva frescor i seguidament un resplendor de foc els va enlluernar fent que tots tanquessin els ulls. 

-Són els quatre elements de la Natura!-Va endevinar la Sofia.

-Terra- Van anunciar amb veu molt alta i segura el Manel i l’Izan.

-Aigua- Van continuar dient l’Iker i l’Àxel

-Foc- Van anomenar la Claudia i la Marina.

-Aire!- Van finalitzar la Natalia i el Pol.

En el mateix moment que els dos nens van nombrar l’últim dels elements, un remolí de vent els va fer aixecar els peus del vaixell i els va transportar lluny, ben lluny. Mentre viatjaven per l’aire el pensament de tots estava en aquelles experiències màgiques que havien viscut i en aquells personatges extraordinaris que havien conegut: sirenes que no parlaven, fades diminutes, aigües que s’aixecaven, dracs que no sabien com era la seva imatge, criatures meitat humanes i meitat marines, partides de daus intenses, monstres mitològics, reis cobdiciosos i deesses que tota la vida ens recordarien. Què més podien demanar? Sí, encara podien demanar el desig mes important:

Tornar a l’escola. Tornar a l’escola. Tornar a l’escola...

Mentre el pensament de tots estava en aquestes tres paraules, el vent va parar de cop i  en obrir els ulls van veure que hi tornaven a ser allà on va començar tot: la sala de material.

-No ha passat el temps?-Va exclamar sorpresa l’Ana María.

 -Tornem a ser al dia d’abans de portes obertes?- Va sorprendre’s l’Ángel.

Tots es van posar a cridar, a saltar, a riure emocionats, un veritable rebombori va començar a sortir de la sala de material per tornar-se  un gran guirigall. Havien tornat! Estaven tots a l’escola Serra!

Bé, tots no, en Jack i en Barbossa ja no hi són amb nosaltres- Va dir la Melania posant veu al pensament del grup.

De sobte es van sentir unes passes ràpides i la Susi i la Paqui van obrir la porta de la sala. En veure’ls a tots cridant i fent disbauxa es van sorprendre molt.

-Què és aquest rebombori- Va exclamar la Susi  amb to dil.ligent.

-Nois i noies les senyoretes us estan esperant al pati!- Els va dir la Paqui amoïnada.

Van sortir corrents, seria possible que les capitanes Maite Read i Zule Bonny també haguessin tornat?

I efectivament allà estaven les seves senyoretes, esperant-los amb els braços oberts i plenes d’emoció per tornar-los a veure.
IMG_0785 from zulema gutiérrez Ares on Vimeo.

Ens agradaria acabar aquest projecte demanant-vos una última aportació:
-Voldríem posar-li il.lustracions a aquesta gran història pirata de la que vosaltres heu estat els i les protagonistes, ens ajudeu?
-Envieu-nos un dibuix de l'escena que us hagi agradat més de totes les que heu viscut en companyia del Jack i en Barbossa.
-Intenteu plasmar amb detall l'escena que voleu descriure amb el vostre dibuix.
-I amb tots els dibuixos recollits de cinquè i sisè les capitanes Zulema Bonny i Maite Read faran...fins aquí us podem explicar! Si ho voleu saber, envieu-nos els vostres dibuixos!
ENDAVANT!