Dimarts 28 d'abril-L'illa de la Gorgona-6è

Bon dia piratilles!

Aquí teniu la continuació de la història pirata.
De totes les estratègies i punts febles que ens veu proposar hem fet un "mix" i aquí teniu el resultat.

ENDAVANT amb la missió número 2!!!

El laberint del Minotaure... Repetien tots intentant recordar el mite d'aquest monstre amb cos d'home i cap de bou tancat a un laberint. 

-Una coseta, aquest mite no és la història d'amor de Ariadna?-Va dir amb veu enomoradissa la Lúa.

-És veritat! Recordo que Ariadna es va enamorar de Teseo i el va ajudar a no perdre’s dins del laberint-Va dir orgullosa de la seva memòria l'Érika.

-Sí, utilitzant un cabdell de fil d'or-Va dir en Manel.

-Ariadna li va regalar perquè li serviria de guia pel camí de tornada si a mesura que anava entrant l'anava desfent.-Va afegir la Valeria Q.

-Doncs, això mateix, ja ho tenim! Necessitem un cabdell de fil-Va sentenciar l'Ana María.

-Un cabdell de fil? I que sigui d'or? Crec que una corda llarga és l'únic que us puc oferir- Va dir burleta en Jack, donant-los una corda enrotllada.

-Massa curta Jack, però se la poden emportar per si un cas.-Va dir en Barbossa.

-Escolteu, no sé si servirà però podríem pintar un camí amb guix per poder tornar- Va dir la Clàudia.

-I d’on treiem el guix?- Va preguntar el Pau pensatiu.

La Clàudia va posar-se la mà a la butxaca i els va ensenyar un lluent tros de guix!

-Quan vam estar a sobre de "l’Holandés Errante" em va cridar l’atenció aquesta pedreta que brillava moltíssim i en un descuit del capità Jones la vaig agafar.

Se la van quedar mirant i la van abraçar tots a una perquè podria ser que la idea del guix fos la solució després de tot.

-Qui entra? Ho provem tots?-Va proposar en Víctor.

-Necessitem que algú es quedi aquí cuidant del vaixell i em sembla que seré jo l'escollit, et quedes amb mi Barbossa?-Va preguntar en Jack.
-Doncs...diria que sí, ja estic vell per aquestes històries...-Va dir apenatperò alleujat en Barbossa en veure que es podia quedar a descansar al vaixell.

I així amb una mica de por però també amb valentia van entrar tots al laberint deixant als dos pirates, un cop més fora de la missió. L'Ángel que anava l'últim anava dibuixant un camí amb el guix finet com un fil darrere d'ells que després els serviria de guia per tornar.

Quan ja havien avançat un bon tros, va aparèixer de sobte el Minotaure.

Ell els superava en força però no en nombre ni en intel.ligència. 

Gràcies a això va ser molt fàcil reduir-lo. Una part de la classe el va distreure tirant pedres a diferents parts del laberint per captar l'atenció de la bèstia amb els sorolls, d'aquesta manera en Marc va aconseguir anar pel darrere sense ser vist i se li va pujar a l'esquena  per lligar-li les banyes amb la corda que en Jack els havia donat i al mateix moment la Martina i l'Ana María s'havien ajupit al darrere per fer-lo caure a terra. I amb aquell ésser vençut a terra, immòbil l'Ángel li va fer una clau d'aikido que el va deixar inconscient.

-Tenim poc temps per trobar el fragment del medalló abans que això es desperti i sortir cames ajudeu-me-Va cridar la Nadia assenyalant al Minotaure que jeia fora de joc al terra.

-Vinga, tots a buscar!-Va ordenar l'Íker.

Nens i nenes es van posar a buscar el medalló però no el trobaven. Fins que es van adonar que estaven buscant al lloc equivocat.

-Mireu!-Va dir la Valeria Q assenyalant al Minotaure.

-El té al coll!- Va assenyalar la Lúa amb la por gravada a la cara.

-Jo sóc valenta per treure-li- va dir la Natalia apropant-se al monstre.

Mentre la Natalia s’apropava al monstre i li treia el fragment de medalló, un silenci sepulcral va regnar per tot el laberint. Amb el medalló a la mà, va fer la senyal de marxar en silenci. Com si tinguessin ales als peus van fugir d’allà seguint el camí blanc marcat. El Manel anava l'últim i va escoltar un soroll, en girar-se quasi bé es desmaia de l'ensurt.

-El monstre s’ha despertat!-Va cridar esfereït.

-No deixeu de seguir el rastre del camí fet amb guix o ens perdrem!!!-Va recomanar a crits en Marc sense deixar de córrer.

-Sento la seva respiració darrera meu!Correu!!!-Va cridar en Manel.

-Més ràpid!!! Correu més ràpid!!!-Va demanar l'Ana María.

I això van fer: córrer com mai ho havien fet i van arribar a la sortida just a temps de veure com el Minotaure allargava les seves urpes i fregava les cames del Manel.

En aquell moment com per art de màgia uns arbres van caure barrant-li el pas a la fera i encara que alleujats no van parar de córrer fins que no van arribar a la Perla Negra.

Un cop al vaixell, quan van poder parlar perquè ja se'ls hi havia passat l’ensurt i havien recuperat l'alè van explicar-li al Jack i a en Barbossa entre riures nerviosos i llàgrimes d’emoció com havien aconseguit salvar-se d’aquella bèstia tan perillosa i recuperar el tros de medalló.  En dornar-li al Jack aquell trosset, l'emoció el va envair  i els va dir mirant-los amb llàgrimes als ulls:

-Sou meravellosos i meravelloses, encara no sé com agrair tot el que esteu fent per mi.

-Som un gran equip!!! La canalla i en  Jack!-Va dir burleta el Xavi.

Tots estaven contagiats i embriagats d'emoció, fins que el Barbossa va dir parant l’alegria de cop:

- Molt bé equip! Però encara ens falten les altres parts del medalló i la propera parada és l'Illa de la Gorgona.

-L'illa de Medusa?-Va dir amb cara d'espant en Jack.

-La dona dels caps de serp que a tot aquell que mira el converteix en pedra?-Va preguntar angoixada la Nadia.

-La mateixa!-Va respondre contundent en Barbossa.