Xerraserra: La palmera de l'home mort 6è.

Sota de la fúria... - Aquest pensament no feia més que voltar pels seus caps, i no hi havia manera de solucionar l'enigma.

Però...quan més aclaparats i desesperats estaven, quan més decebuts es trobaven... La Martina va dir:

-La tristesa!El que hi ha sota la fúria és la tristesa!Quan ens enfadem molt i perdem els estreps moltes vegades és perquè ens envaeix la tristor.
-Tens raó Martina!-va dir content en Marc.

-Sí!!! I l’alegria és la emoció que pot fer-les marxar a totes dues!Estic SÚPER CONTENT!És la tristesa!-Va cridar en Víctor.
En aquell moment es va sentir un soroll estrident. La porta del temple calavera es va obrir i l'alegria es va apoderar de l'ambient.

La Valeria B cridava, la Nadia reia, l’Ángel es tirava a sobre del Jack i li treia el barret... Tota una festa!

Allà just al seu davant s'estenia un passadís il.luminat per torxes a banda i banda que semblava que acabava en una cambra.

Es van endinsar i en arribar a la cambra es va escoltar un soroll esfereïdor i de cop es va obrir el terra i tots es van precipitar per uns tobogans per on corria una gran cabdal d’aigua.

Crits i més crits s’escoltaven i no paraven de baixar i de cop van escoltar un soroll que semblava...Un salt d’aigua!

-Vigileu nois, sembla que arribem al final!-va cridar en Jack.

-Al final de quèèèè???-va escridassar en Pau.

-Tanqueu la boca que caiem al riu de la palmera de l’home mort!-va demanar com va poder en Jack mentre intentava tapar-se el nas.

XOOOOFFFF

Tots van anar caient dins del riu i els crits s’anaven succeint a mesura que anaven entrant a l’aigua. Sort que tots sabien nedar i quan es van refer van seguir al Jack que els portava cap a la vora d’una palmera de la que es van anar agafant i entre tots es van ajudar per anar sortint del riu.

-Com esteu nois?-va preguntar en Jack.

-Mullats??!!!-va espetar l’Íker.

-Tranquils, res que el Sol que fa no pugui solucionar.Estem vius i això és el més important.-va dir en Jack amb ironia.

-Aquesta és la palmera de l’home mort?-va preguntar la Claudia.

-Sí, i segons el mapa és aquí on havíem d’arribar- va dir orgullós en Pol.

-CORRECTE!Anem per bon camí -va dir en Jack.

-Seguim caminant, doncs?-va preguntar l’Érika mullada però emocionada.

-Jo descansaria una mica i m’assecaria abans de seguir. Crec que els teus companys en deuen tenir ganes.-va demanar en Jack.

Tots van assentir amb el cap i quan anaven a jeure la Clàudia que tenia el mapa va cridar:

-Eiii!!! Just quan en Jack ha dit una perífrasis verbal, s’ha tornat a il.luminar el mapa!!!

-Peri....quèèèè???-va dir en Jack.

-Perífrasis verbal -va repetir la Clàudia.

-M’ho pots explicar?Crec que la classe on van explicar que és això me la vaig perdre...-va dir vergonyós en Jack que mai havia trepitjat una escola.
...
...

A què esteu esperant?MIREU EL MAPA LA PALMERA DE L'HOME MORT!!!!

Si em cliqueu podreu veure l'esquema!!!