Comença una nova setmana de l'escola a casa i més aventures al projecte de PIRATES DEL SERRA!
Aquí us deixo el final de la missió de la setmana passada, que SET de vosaltres vau completar abans del cap de setmana, i que com a premi vau obtenir en primícia el final de la història per correu, un sticker extra i el privilegi de ser els protagonistes del final d'aquesta missió i també del principi de la següent!
FELICITATS: Claudia, Valeria Q,Martina, Marc,Clàudia, Natalia i Lúa.
....
....
No t’amoïnis Jack. Nosaltres en sabem molt d’aquest tema,
escolta amb atenció que t’ho explicarem.-Va dir la Claudia.
Entre tots li van
explicar que les perífrasis verbals estaven formades per dos verbs i a vegades
per alguna preposició i que tenien diferents utilitats, i ell havia utilitzat
una de possibilitat.
-Ah!Clar!”Deuen
tenir”, he dit!Ara ho entenc!-Va dir orgullós en Jack.
-Sou uns grans
mestres, gràcies!Seguim?-Va preguntar impacient.
El Sol ja havia fet la
seva funció i estaven força secs, així que van continuar el camí. Quan portaven
una estona caminant, en Jack es va parar en sec.
-Aquest lloc em sona,
les muntanyes a l'esquerra, el mar a la dreta...Quiets!No moveu ni un sol
múscul!Aquesta zona està plena de trampes!-Va exclamar en Jack.
-Trampes?-van dir tots
alhora com si s’haguessin posat d’acord.
-Sí, trampes. En
Barbossa ja ho fa això. No ens posarà les coses tan fàcils per arribar on
s’amaga.-Va remugar en Jack.
Tots van fer el que en
Jack els havia demanat i el van seguir de molt aprop. La Claudia anava la primera, seguida per la Valeria Q, la Martina, en Marc,la Clàudia, la Natalia i la Lúa. Darrere d'ells la resta de la classe.
En Jack anava saltant a peu coix
de dreta a esquerra, de davant al darrere com si tingués un mapa mental amb
l’eixida i l’arribada al seu cap que li indicava el camí on no hi havia
trampes.
-Ja està, estem
salvats nois i noies! Crec que ja us he pagat les classes particulars!-va dir
amb un somriure burleta.
-Mireu!-Va interrompre
la Valeria Q.
Al final del camí es
divisava un home i semblava que en Jack el coneixia. Es van apropar i quan ja
estaven a pocs metres en Jack va cridar:
-És en Barbossa!
-Per fi!Ja era hora
després d’una setmana buscant-lo-Va dir la Martina.
En Jack va mirar al
Barbossa amb cara de pocs amics i li va dir:
-Barbossa, això no és un joc! Dona'm el medalló d'una vegada, no vull quedar-me atrapat tota l'eternitat amb aquesta canalla!Bé, perdoneu, no tinc res en contra vostra.
La Natalia va mirar al Jack amb cara de pocs amics i li va dir al Barbossa amb tota la valentia del món:
-Apa va, tu ens dones el medalló, nosaltres les gràcies i aquí no ha passat res!
-Barbossa, això no és un joc! Dona'm el medalló d'una vegada, no vull quedar-me atrapat tota l'eternitat amb aquesta canalla!Bé, perdoneu, no tinc res en contra vostra.
La Natalia va mirar al Jack amb cara de pocs amics i li va dir al Barbossa amb tota la valentia del món:
-Apa va, tu ens dones el medalló, nosaltres les gràcies i aquí no ha passat res!
El Barbossa se la va
mirar, va aixecar la mirada per observar a la resta i els va dir un pèl
angoixat.
-Umm...és que... jo no
el tinc el medalló.
-Quèèè?- Van dir tots alhora.
L'alegria que sentien la van perdre en un moment i el desànim es va apoderar del grup.
-Quèèè?- Van dir tots alhora.
L'alegria que sentien la van perdre en un moment i el desànim es va apoderar del grup.
-Nois, noies!Alguna
solució hi haurà, no? O què?Ens quedem així per tota l'eternitat? –Va dir en Marc intentant animar al grup.
-Bé, sí hi ha una solució: podem anar a buscar
el medalló allà on és.- Va proferir el Barbossa tot cofoi.
-Es pot saber tap de suro, per què diantre no ho has dit abans!- Va escridassar-lo la Clàudia.
-Mare meva aquest senyor està ben tocat del bolet- Va xiuxiuejar la Claudia a la Lúa a cau d'orella.
-Estem a les mans d'un boig!- Es lamentava la Valeria Q.
-Vinga doncs, som-hi!Hem d’anar a buscar...- Va deixar un moment de silenci per fer-se l’interessant i tots el van mirar amb desídia.
-Es pot saber tap de suro, per què diantre no ho has dit abans!- Va escridassar-lo la Clàudia.
-Mare meva aquest senyor està ben tocat del bolet- Va xiuxiuejar la Claudia a la Lúa a cau d'orella.
-Estem a les mans d'un boig!- Es lamentava la Valeria Q.
-Vinga doncs, som-hi!Hem d’anar a buscar...- Va deixar un moment de silenci per fer-se l’interessant i tots el van mirar amb desídia.
-D’acord... no hem
començat amb bon peu, no em mireu així. Intentaré fer-ho millor. Hem d’anar a
buscar:
LA PERLA NEGRA!-va dir
amb to greu i orgullós de sí mateix.
-La Perla Negra...Què
és això? Què ens hem de posar a fer collarets i polseres, ara?Quina pèrdua de
temps!-va dir en Jack.
Tots se’l van quedar
mirant estupefactes, i en Barbossa amb cara de no entendre res va preguntar:
-Aquest us ha d’ajudar
a salvar les vostres ànimes?
Doneu-vos per morts!-va
dir jactant-se de la situació.
Continuarà....
A la propera entrada teniu la següent missió i les cinc proves setmanals que s'aniran obrint al mapa a mesura que les aneu aconseguint!
Comencem la setmana!ENDAVANT!
