El turó de les fades-THE FAIRY HILLS!-6è

                                              Bon dia piratilles!

Com ja us vaig dir ahir a la trobada virtual, per la prova d'avui hem tingut  la col.laboració especial de la senyoreta Noe. I com sou uns bons alumnes de ben segur que trobareu ràpidament la resposta que us demanem.

 Som-hi , doncs!

                 
Tots van mirar a en Barbossa amb cara de pocs amics i el Xavi es va atrevir a dir-li aixecant la barbeta i apropant-se a ell:

-Si la tinguéssim. Però el problema és que no la tenim!

Abans de que pogués començar un conflicte innecessari l’Ariel va dir:

-A veure Clàudia, fes memòria: una ciutat romana, a prop de Sabadell, amb mar... On s’organitza una festa al més pur estil romà. Fes memòria, si us plau, la nostra vida està en joc.-Va dir gairebé suplicant.

-Recordo que estava molt a prop de Barcelona però no era allà. És l’únic que recordo, ho sento...-Va dir afligida la Clàudia.

En aquell moment l’Íker. va fer un estirabot i tots es van quedar descol.locats.

-Quà passa Íker, t’ha mossegat una serp?-Li va preguntar la Daniela.

-No!Ja ho recordo Clàudia, vam anar junts. Vam agafar el tren i vam baixar a Badalona!-Va dir tot content i orgullós l’Íker

-Tens raó Íker!I rèiem del nom en llatí perquè tenia mala rima.-Va dir vergonyosa però a la vegada burleta la Clàudia.

-BAETULO!-Van cridar tots dos a l’hora i tots van començar a riure.

En Jack amb un posat seriós els va mirar sense entendre de què reien, i això els va fer encara més gràcia, oblidant per un moment que les seves ànimes corrien un greu perill.

- Baetulo!Sí, aquesta era la contrasenya!-Va dir en Jack obviant les rialles.

En aquell moment el mapa es va plegar en un tres i no res! Ho havien aconseguit! Com deien les capitanes Zule Bonny i Maite Read, feien un bon equip, treballant junts!Per fi podrien sortir a la recerca de la Perla Negra!

Un cop es va tancar el mapa davant la sorpresa de tothom, en Jack i en Barbossa es van posar a caminar i tota la classe els va seguir amb un somriure d’orella a orella comentant la jugada tan divertida que acabaven de viure.Quan ja portaven una bona estona caminant per aquella terra inhòspita, van veure a la llunyania unes muntanyes amb una lluentor que els convidava a apropar-se.

-Què és aquella claror?- Es va sorprendre la Valeria B.

- Semblen diamants que cauen del cel!- Exclamà l‘Érika.

-És el turó de les fades- Va dir en Barbossa tot pensatiu.

-El turó de les fades! Quina sort!Elles ens ajudaran a trobar la Perla Negra!- Va dir amb una gran rialla en Jack .

-Jack, no recordes què va passar la última vegada, no?- Va girar-se en Barbossa enfurismat.

-Doncs ara que ho dius...Sí que ho recordo. Quina pena  el que va patir el pobre Tunner!-Va sospirar en Jack.

-Què li va passar a aquest Tunner?-Va preguntar l’Edna impacient i espantada a l’hora.

-Em dona el nas que no m’agradarà la història. –Va dir la Claudia.

- El vell Tunner era un pirata de la meva tripulació. – Començà a narrar en Barbossa- Un bon dia vam topar-nos amb una de les fades del turó. La seva bellesa era espectacular i la seva bondat llegendària. Les fades turolines són éssers màgics que tenen el poder de la saviesa, ho saben tot. En Tunner va apropar-se a la fada i li va preguntar on era l’or dels Nans Cal.lavera. La fada se'l va quedar mirant als ulls com si li estigués mirant l'interior fins als batecs del cor...

-Quina esgarrifança!-Va dir amb la veu tremolosa la Martina.

- Sento ser jo qui digui això però, és necessari anar cap allà?- Va mussitar el Pol.

-Silenci.. calla...!- Van fer quasi tots alhora.

-Continua Barbossa- Va dir la Nadia.

-Per on anava?... Ah sí! La fada es va quedar mirant-lo fixament, sospesant la seva ànima, mirant a dintre del seu cor... i el vell Tunner... Es va convertir en pedra!-Va cridar en Barbossa.

-En pedra??? Per què??? Però no has dit i cito textualment: “La seva bellesa era espectacular i la seva bondat llegendària.”- Va ironitzar la  Lúa.

-I ho són, però només amb les ànimes pures, aquelles ànimes que com elles són bondadoses. Les fades tenen la capacitat de veure els teus actes passats, presents i també futurs.

-Jo ja estaria content si em digués que veu alguna cosa al nostre futur.- Va dir el Manel dirigint-se al grup. Tot el grup es va mirar i sense cap tipus de dubte li van dir al Jack:

-No hi ha cap problema, aquesta la passem segur!

- Bé, doncs aneu!- Es van mirar en Jack i el Barbossa arronsant les espatlles- Si vosaltres dieu que sou bons minyons... No ho hem de dubtar, però nosaltres ens quedem aquí descansant una mica pel que pugui passar. Som “bones persones” nosaltres però... millor aneu solets.-Va dir amb to de burla.

Entre tots van decidir que no era mala idea que els dos pirates es quedessin. Així que van agafar el mapa i van començar a caminar cap a “THE FAIRY HILLS”.

La nit cada vegada estava més a prop, el fred i el cansament  començava a passar factura al grup. De sobte dues columnes de marbre lluent van aparèixer del no res  al bell mig del camí i un cant meravellós va començar a inundar l’ambient d’aquell turó. Les columnes semblaven tenir vida pròpia i d’elles van sortir centenars, no, milers de cuques de llum que dansaven al seu voltant!
 Tot estava il.luminat i en un moment va semblar que s’havia fet dia. A més el bell cant que sonava transmetia una sensació embriagadora de pau i d’amor. En un moment donat totes les llumetes es van quedar parades i de sota terra va sortir un ésser eteri que semblava que volava. Cantant es va dirigir a ells i va dir:

- Qui sou, què voleu?-Amb veu dolça i enamoradissa.

-Som un grup de nens i nenes que estem ajudant al capità Jack Sparrow a recuperar la seva ànima. És una llarga història.- Va dir l’Ángel.

- Expliqueu-me petits i petites- Els va dir aquell ésser meravellós.

Durant una bona estona aquella... Dona? Els anava mirant fixament als ulls mentre els anava escoltant  pacientment. Quan tots havien parlat es va aixecar novament va revolar les cuques de llum i cantant els va dir:

-Sou ànimes meravelloses, persones bondadoses. He vist que estimeu i també protegiu la natura  posant el vostre granet de sorra. És per això que teniu dret a una pregunta i les fades us ajudarem.

Tots es van mirar il.lusionats i agraïts. I la Melania va preguntar:

-Volem saber cap a on hem d’anar per trobar la Perla Negra.

-Molt bé.Necessiteu una localització.- Els va dir concloent la fada.

La fada va ajupir-se, va fer un cercle al terra i una de les cuques de llum es va posar al bell mig del centre.

En veure la cuca  tots es van quedar bocabadats, no era una cuca de llum era una fada minúscula!

-Erwyn és l’encarregada de marcar els camins però no us pot parlar en el llenguatge que vosaltres enteneu, només es comunica amb el llenguatge de la música. Obriu el mapa.-Va dir la fada.
Sense qüestionar l’ordre van obrir el mapa i van veure una mena de jeroglífic il.luminat que abans no hi era.

-Desxifreu el jeroglífic musical i el missatge us serà revelat.

- Si estigués amb nosaltres la senyo Noe això ho tindríem mes fàcil- Va lamentar-se la la Lucia.

-Sort que ens encanta la seva assignatura i de ben segur que ho esbrinarem!Som-hi!-Va dir segura de sí mateixa la Valeria Q.

I tot el grup es va engrescar amb la nova prova i es van fixar en el mapa on s'il.luminava el número 2.