Avui llegiu la historieta i aneu a la missió 2 del mapa.
ELS PIRATES DEL SERRA: THE FAIRY HILLS
Un nou dia havia ja despuntat i nosaltres
encara seguíem intentant recordar com era aquella ciutat romana que en Jack
havia utilitzat com a contrasenya del mapa. Sense la contrasenya el mapa no es
podia plegar i corríem el perill que se’ns mullés, es trenqués i
desapareguessin totes les indicacions que ens portarien cap a la Perla Negra.
Una veueta fineta i dolça va dir:
- Baetulo. Podria ser Baetulo que era l’antiga
ciutat de Badalona.
Tots ens vam girar i vam veure la Iris que junts
amb la Maria Ceballos havia arribat a la resposta.
En Jack com si hagués recuperat la memòria de
cop va donar un salt va dir la contrasenya al mapa i aquest es va plegar en un
no res! Ho havíem aconseguit. Com deien les capitanes Zule Bonny i Maite Read,
fèiem un bon equip! Estàvem imparables! Per fi sortíem del passadís de la
Palmera.
Ja portàvem bona estona caminant per aquella
terra inhòspita, quan de lluny vam veure unes muntanyes amb una lluentor que
ens convidava a apropar-nos.
- -Què és aquella claror?- Es va
sorprendre l’Abril mirant la Cloe.
- - Semblen diamants que cauen del
cel!- Exclamà la Laura.
- -És el turó de les fades- Va dir en
Barbossa tot pensatiu.
- -El turó de les fades! Elles ens
ajudaran a trobar la Perla- Va riure en Jack .
- -Jack, no recordes què va passar la
última vegada, no?- Va girar-se en Barbossa enfurismat.
- -Ben clar que recordo què va
passar. Pobre Tunner!
- -Què li va passar al tal Tunner?-Va
preguntar l’Izan amb poca paciència.
- -Em dona el nas que no m’agradarà
la història. –Va dir l’Arnau mirant-se la Paula.
- - El vell Tunner era un pirata de la
meva tripulació. – Començà a narrar en Barbossa-Un bon dia vam topar-nos amb
una de les fades del turó. La seva bellesa era espectacular i la seva bondat
llegendària. Les fades turolines són éssers màgics que tenen el poder de la
saviesa, ho saben tot. En Tunner va apropar-se a la fada i li va preguntar on
era l’or dels Nans Cal.lavera. La fada se li va quedar mirant els ulls com si
li estigués mirant per dins del cor...
- -Quina esgarrifança!-Va tremolar el
Juan José.
- - Sento ser jo qui digui això però,
és necessari anar cap allà?- Va insistir l’Elsa.
- -SSSShhh, calla!- Vam fer tots
alhora.
- -Continua Barbossa- Va dir el
Dario.
- -Per on anava... ah sí! La fada es
va quedar mirant-lo fixament, sospesant la seva ànima, mirant a dintre del seu
cor... i el vell Tunner... es va convertir en pedra!-Va cridar en Barbossa.
- -En pedra? Per què? Però no has dit
i cito textualment: “La seva bellesa era espectacular i la seva bondat
llegendària.”- Va ironitzar la Maria Garcia mirant la Patricia.
- -I ho són, però només amb les ànimes
pures, aquelles ànimes que com elles són bondadoses.Les fades tenen la capacitat de
veure els teus actes passats, presents i també futurs.
- -Jo ja estaria contenta si em
digués que veu alguna cosa al nostre futur.- Va dir la Leire Reche dirigint-se
al grup.Tot el grup ens vam
mirar i sense cap tipus de dubte li vam dir al Jack:
-No hi ha cap problema,
aquesta la passem segur!
- Bé, doncs anem!-
Es van mirar en Jack i el Barbossa arronsant les espatlles- Si vosaltres dieu
que sou bons minyons... No l’hem de dubtar, però nosaltres ens quedem aquí
descansant una mica pel que pugui passar. Som bones persones nosaltres però...
millor aneu solets.
Entre tots vam decidir que no era mala idea que els dos pirates no vinguessin. Així que vam començar a caminar cap a THE FAIRY HILLS.
La nit cada vegada estava més a prop, el fred i el cansanci començava a passar factura al grup. De sobte dues columnes de marbre lluent s’aixecaven al bell mig del camí i un cant meravellós inundava l’ambient d’aquell turó. Les columnes semblaven tenir vida pròpia i d’elles van sortir centenars! no, milers de cuques de llum que dansaven al nostre voltant!
Tot estava il.luminat, la nit semblava que s’havia fet dia i el bell cant que sonava ens transmetia pau i amor.
En un moment donat totes les llumetes es van
quedar parades i d’enmig de la terra va sortir un ésser eteri que semblava que
volava. Cantant es va dirigir a nosaltres i ens va dir:
- Qui sou, què
voleu?
-Som un grup de
nens i nenes que estem ajudant al capità Jack Sparrow a recuperar la seva
ànima. -És una llarga història.- Va dir l’Aitana.
- Expliqueu-me
petits- Ens va dir aquella dona.
Durant una bona
estona aquell ésser ens anava mirant fixament als ulls mentre ens anava
escoltant pacientment. Quan tots havíem
parlat es va aixecar novament va revolar les cuques de llum i cantant ens va
dir:
-Sou ànimes meravelloses,
persones bondadoses. He vist que estimeu i també protegiu la natura. És per
això que teniu dret a una pregunta i les fades us ajudarem.
Ens vam mirar
il.lusionats i agraïts. I Vam preguntar:
-Volem saber cap a
on hem d’anar per trobar la Perla Negra.
-Necessiteu una
localització.- Ens va dir la fada.
La fada va
ajupir-se, va fer un cercle al terra i una de les cuques de llum es va posar al
bell mig del centre.
Ens vam quedar
bocabadats, no era una cuca de llum era una fada minúscula!
-Erwyn és l’encarregada de marcar els camins
però no us pot parlar, només parla amb el llenguatge de la música. Obriu el
mapa.
Vam obrir el mapa com ja estàvem acostumats a fer, i vam veure una mena de jeroglífic que abans no hi era.
Vam obrir el mapa com ja estàvem acostumats a fer, i vam veure una mena de jeroglífic que abans no hi era.
-Desxifreu el jeroglífic musical i el missatge
us serà revelat.
- Si estigués amb nosaltres la senyo Noe això
ho tindríem fàcil- Va lamentar-se la Leire Reche.
MISSATGE DE LA FADA CLICA AQUÍ
