abril 26, 2020

Dilluns 27 d'abril.EL MINOTAURE-6è


Hola piratilles, com ha anat el cap de setmana?
Alguns de vosaltres veu jugar en família al joc dels daus pirates, m'ha fet molt feliç veure les vostres fotos i comprovar com heu gaudit tots junts dels reptes!
Com va anar ahir la primera sortida al carrer?
M'encantaria escoltar què veu fer, com veu sortir, amb qui...Us espero al fòrum de tutoria per saber com us va anar aquest dia tan esperat després de tantes setmanes a casa sense poder trepitjar el carrer.
Continuem amb la nostra història pirata, que sembla que aquesta setmana arriba al final!
Aconseguirem reunir les quatre parts del medalló?
ENDAVANT PIRATES!

 El MINOTAURE.

 -Sí, sí, sí Davy Jones, no cal que ens expliquis, ni que perdem el temps. Tu tens el meu vaixell i ja sé que no me’l tornaràs si no et guanyem als daus.- Va dir en Jack al Davy Jones i als seus sequaços que el miraven amb malícia.
-Doncs, si ho tens tan clar Jack, comencem la nostra partida!!- Va dir el capità Jones.
 Els riures estridents de la tripulació de l' “Holandés Errante” es van escoltar al llarg de tota la badia i van fer que se’ns posés la pell de gallina.
-Ana María, Pau, Natalia, Claudia i Sofia!-cridà en Jack- Sou els encarregats de jugar la partida de daus.

-Nosaltres?- Van comentar l'Ana María i la Natalia poc convençudes.
- Quina barra que tens Jack!- Va dir el Pau divertit.
 -Jo no he jugat a daus en ma vida!- Van exclamar la Sofia tot d’una.
 El Jack va arronsar les espatlles i va donar-los una empenta que els va posar just al davant del capità i de la seva perillosa tripulació.
-Molt bé noi i noies, si aconseguiu guanyar-me teniu La Perla Negra, sinó vosaltres i els vostres companys formareu part de la meva tripulació durant cent anys. Queda clar, oi? No vull després excuses: que si el Davy Jones me l’ha jugat, que si m’ha fet trampes... –Va dir el Davy burleta.
 Va mirar els nens amb un ulls penetrants i retant-los va dir:
 -Que comenci la competició!

L'Ana María, en Pau, la Natalia i la Sofia portaven hores jugant, fent equilibris, llençant l'ampolla, cantant i ballant, i això feia que comencéssin a notar els efectes de l’esgotament.
Però de sobte, i quan pensàven que tot ho teníem perdut, els nens van aconseguir el repte del paper higiènic abans que el capità Jones.
Aquest girant-se molt malcarat va intentar fer trampes per guanyar, però una força invisible no s’ho permetia. Per desgràcia per a ell havia de ser just: "un tracte era un tracte".
 -La Perla Negra és vostra.-Va dir de mala gana- Però no oblideu mai que... el capità Jones us estarà esperant, un pirata no oblida!
Just en acabar de dir aquestes paraules la badia es va quedar totalment silenciosa i buida, això sí amb la Perla Negra al fons, esperant-nos per embarcar.

- Quina por que feia aquell home!- Va dir l'Ángel- M’ha deixat la pell glaçada.- Va dir encaminant-se amb tot el grup cap al vaixell.
Una vegada al vaixell vam poder admirar la preciosa Perla Negra. Era un vaixell pirata imponent.
El Jack li va demanar al Barbossa la direcció per trobar el medalló i el capità mirant-lo fixament va dir:

-Jack, tenim un problema.
 -No parem de tenir problemes!- Va remarcar la Natalia.
-El problema del medalló...- Va continuar en Barbossa- és que com que estava enfadat amb tu se’m va anar una miqueta la mà.
-Quan dius “una miqueta” a què et refereixes?- Va dir la Sofia.
- Una miqueta... molt?- Va dir en Barbossa amb la boca petita.
-ON ÉS EL MEDALLÓ, BARBOSSA!-Va amenaçar en Jack.
-El vaig trencar en quatre trossos i cada tros el vaig posar a una illa.- Va dir en Barbossa.
-Molt bé, tenim el vaixell anem a buscar les illes- Va dir convençuda l'Ana María.
 -No sé per què però em dona al nas que no serà tan fàcil- Va exclamar l'Ángel.
-On són les illes?- Va dir en Jack pensatiu- Digue’m que no els vas portar a les illes...
-Exacte! A les illes de l’Oceà de la Mitologia- Va interrompre’l el Barbossa.
-Oh, Barbossa, estem perduts, és impossible que arribem al final d’aquesta aventura amb bon peu.- Va lamentar-se en Jack.
-Expliqueu-vos, si us plau- Va demanar la Sofia i vint-i-sis parells d’ulls que no deixaven d’estar bocabadats.

- Les illes de l’Oceà de la Mitologia estan governades, cada una d’elles, per una criatura mítica. Si aconseguim vèncer el monstre podrem entrar a la illa i trobar els trossos de medalló.

- Mitologia?- Va preguntar en Pau tot il.lusionat.
 -Hem arribat molt lluny per donar-nos per vençuts, oi companys i companyes!- Va exclamar la Claudia amb emoció.
 -No ens rendirem ara! Som un equip! Tots a una?- Va dir optimista la Clàudia.
-TOTS A UNA!- Van cridar eufòrics tota la classe.
-Molt bé Barbossa quina és la primera illa?- Va preguntar l'Ana María.
- L'illa del Minotaure.
Primera parada: ILLA Nº 1